FRANCESCA  (PAQUITA)  MADRIGUERA  i  RODÓN
ENRIC MADRIGUERA I RODÓN

Paquita Madriguera va néixer a Igualada el 15 de setembre de 1900. iniciada a la música per la seva mare aviat es va veure que era una nena prodigi doncs va donar el seu primer concert a l'edat de cinc anys. També va ser molt aviat que iniciés les seves dots de composició en la música de piano per saló.
Tenia set anys quan va ser admesa com alumnes de l'Enric Granados a la seva acadèmia, sota el guiatge de Frank Marsahall pel piano i de Domènec Mas i Serracant a la composició..
Als dotze anys ja es va presentar al Palau de la Música Catalana i a l'Ateneo de Madrid interpretant obres seves. El 1914 (quant encara comptava tretze anys) inicià la seva primera gira per Espanya i també es va presentar París i al Albert Hall de Londres acompanyat a l'Orfeó Català i a la gran cantant Maria Barrientos (18, 20 i 22 de juny, al cartell anunciador a l'Albert Hall només consten l'Orfeó i la Barrientos) . Les gires van continuar per San Francisco, Nova York, per Europa i Iberoamèrica; va formar duo amb el seu germà Enric.
El 1916 la trobem donant un concert a Gelida acompanyada d'instrumentistes com Fornells, Peracaula, Matas i Pons; també havia actuat a l'entitat cultural Athenea, fundada el 1913 pel banquer Xavier Montsalvatge, pare del músic, i que aplegà els grans intèrprets del moment; el 1919 actuava al Teatre Fortuny, de Reus.
El 1920 es casava amb Arturo Puig, a Montevideo, diputat i director del periòdic La Democracia; és en aquest moment en el que deixa la seva carrera musical de concerts.
Més tard, després d'haver mort el seu marit, reinicià la seca carrera de concertista i es maridà per segona vegada, en aquesta ocasió amb el guitarrista Andrés Segovia.
A la "Gazeta Musical" (Boletin Profesional de Arte, director i fundador A. Miró Bachs), editat a Barcelona , març de 1933, núm. 46; hi ha una nota a la pàgina 9 d'aquest número referit a un concert que Paquita Madriguera feu amb l'Associació Filharmònica de Barcelona al Palau de la Música Catalana el mes anterior (febrer 1933).
En aquesta ocasió interpretà el "Concert núm. 1, en mi bemoll" per a piano i orquestra de Franz Liszt, la "Suite per a violí, piano i orquestra" de Joan Manén, amb col·laboració de l'autor, i el "Concert núm. 2, per a piano i orquestra" de Camile Saint-Saens, obtenint un gran èxit.
A la direcció de l'orquestra s'alternaren en Joan Manén (Concert de Saint-Saens) i Francesc Pujol amb el concert de Liszt, el de Manén i amb l'obertura "La Gruta de Fingal" de Mendelssohn.
El 8 d'abril de 1934 participa en un concert del Patronat de l'Orquestra Pau Casals substituint a la pianista Enriqueta Garreta, que estava indisposta; en aquest concert interpretà el "Concert en la menor, op.16" d'Eduard Grieg sota la direcció de Pau Casals, aconseguint un èxit per la seva delicada interpretació.
El 1936, poc abans d'iniciar-se la Guerra Civil espanyola, encara en va donar un concert a Barcelona amb l'Orquestra Pau Casals.
El 1953 la trobem al Palau de la Música actuant amb l'Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per l'Eduard Toldrà.
En el camp de la composició cal destacar les seves partitures "Non-non" (Cançó de bressol), "Capvespre d'estiu", "Danza de brujas", "La boda india", "El canto del grillo", "L'aplec de l'ermita", "Pastoral", "Atalaya", "Las campanas del monasterio", "Serenata aragonesa", "Enyorant la meva terra", "Le petit regiment" (composat amb set anys), i "Pequeñas impresiones musicales" (editats per la Unión Musical Española), i "Tema variado". Paquita Madriguera va morir a Montevideo el 2 de novembre de 1965.

El seu germà Enric va néixer a Barcelona el 17 de febrer de 1902, i fou violinista. Començà els seus estudis de piano als sis anys i als set va ingressar al Conservatori del Liceu on va estudiar amb el mestre J. Munné.
Durant una gira pels Estats Units d'Amèrica (tenia catorze anys) va aconseguir l'ajut del mecenes C. Hamilton que el posà sota el mestratge de Leopold Auer; més tard també estudià amb Joan Manén.
Va donar molts concerts formant duo amb la seva germana i viatjant per tota Europa i Amèrica. Quan encara no tenia trenta anys ja dirigia l'Orquestra Filarmònica de Cuba. També col·laborà amb la Columbia Records i començà el seu interès per la música popular i el ball; ell va ser l'iniciador de la banda del Casino de La Havana.
El 1932 formava un grup a Nova York, amb la vocalista Helen Wards.
Com a compositor es dedicà preferentment a la cançó popular de l'època com "Adios", "The Minute Samba"; també es dedicà al musical, seu és "The Moor and the Gypsy", i el ballet "Follies of Spain".
Amb la seva música va ser molt popular als Estats Units als anys trenta i quaranta del segle passat.
Enric Madriguera va moriri a Connecticut el 1975.

Bibliografia:
Diccionario de la música. Labor. Barcelona, Editorial Labor, 1954
Diccionario de la Música Española e Hiberoamericana (Vol. 7) .- Emilio Casares Rodicio. SGAE, Madrid 2000
Diccionario de la Música y de los Músicos .- Mariano Pérez. Ediciones ISTMO (Col·lecció Fundamentos-87), Madrid, 1985 (3 volums)
Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2001 (signe l'artícle de la Paquita Madrguera: Jaume Comellas i Colldeforns; i el del seu germà Enric: Marc Heilbrom Ferrer)
Diccionario Biográfico de la Música .- J. Ricart Matas. Editorial Iberia, S.A., Barcelona, 1986
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona, gener 1999 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. IV, "Del Modernisme a la Guerra Civil [1900-1939]")
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62, Barcelona, març 2003 (dirigida per Xosé Aviñoa, (Vol. X, "Diccionari I-Z") (signa: Mònica Pagès)
Orfeó Català, Centenari 1891-1991 (Llibre del Centenari) .- Pere Artís i Benach i Lluís Millet i Loras. Editorial Barcino, Barcelona, 1991 (Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana)
Gazeta Musical (Boletin Profesional de Arte, director i fundador A. Miró Bachs), editat a Barcelona , núm. 46, març de 1933.