FRANCESC TRINITAT HUERTA i CATURLA

Nascut el 8 de juny de 1803 a Oriola, a la llar d'una bona família. Personatge discutit en el que respecte al seu segon cognom i a l'any de naixement (se'l troba en les variants de Catavela, Catauela, Catahuela, Catarela, respecte al cognom i a 1803 per uns 1804 per altres en la data de naixement).
Les diferents informacions ens remeten als escrits de Baltasar Saldoni que diu que va estudiar al col·legi de Sant Pau, a Salamanca.
Amb 15 anys abandonà el centre viatjant a París, assolin una gran fama amb els seus concerts com a guitarrista i es relacionà amb grans personalitats de la cultura francesa, com Víctor Hugo que li dedicà una poesia (16 de febrer de 1834); conegué al cantant Manuel del Pòpolo Vicente García i, sota la seva protecció ingressà, com a tenor, a la seva companyia i viatjà amb ell a els Estats Units d'Amèrica, Canadà, la Martinica, La Havana .
El 1825 interpretà a Nova York El barber de Sevilla, substituint a un cantant que s'havia posat malalt. També actuà a Anglaterra, a Londres ve tenir la protecció de la princesa Victòria, el duc de Sussex i el de Devonshire, la duquessa de Kent, i el banquer Rothschild i la seva germana Montefiori. Desprès d'abandonar Londres viatjà a Malta, Egipte i Jerusalem.
Sembla que una afecció el deixà sense veu i des d'aquell moment es dedicà exclusivament a la guitarra.
Al 1830 s'instal·là de nou a París es va relacionar amb Rossini i Paganini, a qui es suposa que li va donar lliçons de guitarra. En aquella època donà, a la capital francesa, diversos concerts, el que es va fer en benefici dels refugiats espanyols en el que també va col·laborar Kalkbrenner, o els concerts als salons del fabricant de pianos Dietz, i sota els auspicis de Rossini participà en un concert a la Salle Chantereine, on també participà el pianista espanyol Josep Miró, amb el que ja havia coincidint tocant al Saló de Klepfer (27 de desembre de 1831).
El setembre de 1833 donà diversos recitals a Bordeus, als salons del senyor Finck i la senyoreta Mazel, probablement fou en aquest viatge quant va tocar a Sant Sebastià davant de l'infant Francesc de Paula; també va donar diversos concerts a Barcelona i València, oh arribà desprès de salvar-se d'un naufragi al golf de Sant Jordi . En aquesta època es destacà com a professor a París.
Com a guitarrista, la critica francesa del moment destaca els seus procediments originals per variar els efectes sonors a la guitarra, executant les dificultats harmòniques de manera prodigiosa, especialment la dolçor dels sons que produeix sobre una sola corda, fent meravellosament les terceres i un arpegi molt complicat de la seva invenció, incloent una mena de "rasgueix", que ell en deia tutti, que apaivagava l'emoció de les intervencions anteriors.
Com a compositor es diu que eren importants les seves creacions més degut a uns estudis musicals deficients la part harmònica era molt pobra. La seva obra compositiva, parcialment perduda, estava formada per boleros, marxes, obertures i improvisacions sobre temes coneguts com La Muette, de Portici, per exemple, obres pròpies són La Marche espagnole i l'Oberture pour grande guitare et piano.
Entre els seus detractors trobem Ferran Sor que el definia com sublim barber, mentre que Aguado deia que ultratjava l'instrument.
Com J.M. Gomis, és un dels autors als quals ha estat atribuït l'Himne de Riego.
Va ser condecorat per Isabel II amb l'Ordre de Carles III.
Morí a París l'any 1875.

Bibliografía:

Gran Enciclopèdia Catalana .- Edita: Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1976.
Diccionario Biografico de la Música .- J. Ricart i Matas, Editorial Iberia S.A., Barcelona 1986.
Diccionario de la Música Española e Hispano-americana (Dirigit i coordinat per Emilio Casares Rodicio).- Edita SGAE, Madrid 1999
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (Diccionari) (Vol. IX) .- Edicions 62, Barcelona 2003.
Gran Enciclopèdia de la Música.- Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1999.
Diccionari Biogràfic.- Albertí, Editor, Barcelona 1969
Diccionario Biográfico - Bibliográfico de Efemérides de Músicos Españoles.- Baltasar Saldoni. Isidro Torres, Editor, Barcelona (vol. II) (Segona edició)
Diccionario de la Música y los Músicos ( Vol. 2) .- Mariano Rérez. Ediciones Istmo, S.A. Tres Cantos (Madrid) 2000