DOMÈNEC MONER i BASART

Va néixer a Lloret de Mar el 19 de juny de l'any 1907. Quant tenia sis anys, el pianista lloretenc Joan Coll va veure les qualitats musicals de l'infant Domènec Moner i parlà amb la família per tal de que estudies música; alentats per aquestes observacions així ho feren. Als 11 anys, es traslladà a Barcelona on continuà els seus estudis musicals iniciats a Lloret, feu el seu ingrés a l'Escola Municipal de Barcelona i estudià amb els mestre Lluís Millet (solfeig i melodia), Carles Pellicer (piano) i Enric Morera (harmonia).
A l'edat de 14 anys ja va escriure la seva primera sardana "Aimada Joaquima" , dedicada a la seva mare, la va fer per a piano sol, com un joc, el seu pare, sense que ell ho sabes, la va donar a instrumentar al mestre Molins, de Santa Coloma de Farners, l'estrenà la cobla La Principal de la Bisbal l'any 1921, i ell en va quedar tot sorprès, doncs no en sabia res. Tot i que la seva principal producció es per acobla amb més de 50 composicions, també tingué una important predilecció com a director de cors, així entre els anys 1925 i 1930 el trobem dirigint l'Orfeó Barcelonès i l'Orfeó Pirinec, tots dos de la ciutat Comtal; el 1925 o 26 fundà i dirigí l'Orfeó Lloretenc, a la seva ciutat nadiua. També col·laborà com a director i pianista amb el Quartet Vocal Orpheus (1932 -1935), format per Gaietà Renom, August Dalet, Jeroni Teruel i Vicenç Mariano, en el que també intervingué Joan Montfort, per qui va compondre diverses obres. Formà part de diversos jurats en concursos de música per cobla.
De la seva producció sardanista cal destacar Alegroia (dedicada al lloretenc Francesc Parés, i estrenada a l'aplec de Sant Quirze el 16 de juny de 1923), Tible capriciosa (de lluïment), Delectança (1924), L'oncle Riera (1957), A l'avi Gravalosa (dedicada al gran intèrpret de flaviol Josep Gravalosa, de Santa Coloma de Farners, i estrenada el 1962), Al meu fillol (1963) el seu fillol és en Joan Domènech i Moner, La sardana de Girona (1965), Girona donant-vos les mans (1966), La devesa de Girona (1967), aquestes tres últimes sardanes foren premiades al concurs promogut per Ràdio Girona EAJ 38 en anys successius; Figueres vila reial (premiada a Figueres l'any 1967), Girona honorant Josep Coll (1968) premi especial atorgat per la fundació Coll; Formosa ciutat d'Olot (1968, per a cor i cobla) composta i premiada amb motiu del pubillatge d'Olot; Cal Canyelles, Portlligat, Lloret, ciutat pubilla (Sardana de l'Any, 1971) per a cor i cobla, Missatge lloretenc (per a dues cobles i timbales, 1971), La sardana de la pau (cobla i cor, amb lletra del seu nebot Joan) va ser estrenada per l'Orfeó Manresà a Sant Feliu de Guixols; Amors colomencs (premi de la crítica a la "Sardana de l'Any" en pubillatge de Santa Coloma de Farners, 1981), Els estudiants de Tolosa (glosa per cobla), Divertiment (1984), i el lied Amor, per a veu i piano amb text d'Isabel Coll.
Domènec Moner es casà amb Dolors Coromina i Forn nascuda a Santa Coloma de Farners.
La seva producció abasta, a més de sardanes, cançons, musica religiosa, nadales, cant coral, obres per orquestra de cambra i simfònica, així com un Himne a la Vellesa.
El mestre Moner es traslladà amb la seva família a viure a Sant Pere de Ribes on anys més tard (20039 hi va morir.
Aquest any de 2007 s'acompleixen els 100 anys del seu naixement.

Bibliografia:

Diccionari Biogràfic. Albertí. Editor, Barcelona 1969 i Apèndix 1970
Gran Enciclopèdia Catalana .- Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1977 (signa: Montserrat Albet)
Diccionari d'Autors de Sardanes .- Carles Riera i Vinyes, Josep Serracant i Clermont, Josep Ventura i Salarich. Edita: SOM, Girona 2002.
Històries de les sardanes (III) .- Robert Roqué i Jutglà. Edita: GISC (Grup d'informadors sardanistes de Catalunya) (Col·lecció Mos, volum X). Girona 2000.
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (Vol. V, De la postguerra als nostres dies) (dirigit per Xosé Aviñoa) i (Vol. X, Diccionari I-Z) (signa: Concepció Ramió i Diumenge) Edicions 62, Barcelona 2002/03.