VICENT COSTA i NOGUERAS

Nascut a Alcoi el 29 d'abril de 1852 (*), de ben petit (cinc any) es traslladà amb la seva família a Tossa de Mar i va conèixer els primers fonaments de la música de mà de l'organista d'aquesta població. Al 1862 es traslladaren a Barcelona on estudià piano amb en Joan Baptista Pujol i composició amb en Joan Sariols i Porta i amb en Gabriel Balart amb el que també s'inicià en el contrapunt, fuga i instrumentació. Més endavant es traslladà a París per estudiar amb Reber, i desprès a Stuttgar i Londtres, per ampliar els seus estudis amb G.J. Pfeiffer, Hans de Büllow, i sembla que també establí contactes amb Franz Liszt, de qui va rebre consells. De retorn a Espanya es donà a conèixer com a pianista a Madrid en una reunió privada el 7 de desembre de 1877. Es traslladà a Barcelona donant concerts a l'Exposició Universal del 1888. També feu actuacions a la Unión Artísitico Musica que dirigia Tomás Bretón a l'Escola Nacional de Música. A Barcelona exercí la docència com a professor de piano al Conservatori del Liceu (1916). Com a pedagog va escriure Estudios característicos, que varen ser declarats llibres de text al conservatori, Escuela del pianista. Tratado completo del estudio del piano (1910), també participà a Estudios melódicos para uso de los alumnos del curso preliminar del Conservatorio del Liceo (1895). Fou mestre, entre d'altres, de Joana Aleu, Josep Cumellas i Ribó i Bonaventura Dini.
Conjuntament amb els germans Pitxot formà el Trio Català, que actuà a Girona vers el 1909.
Com a compositor es autor d'un considerable nombre d'obres, farem un repàs a la seva producció: música escènica Cambiar de Clima, Inés de Castro (estrenada a Barcelona el 1905 i que fou el seu principal èxit molt reconeguda en el seu temps), La boleta del alojamiento (sarsuela) L'Adroguer del Padró (sarsuela), Un novio de gancho o Unos para otros (sarsuela), Flor de l'ametller (1901); música simfònica Concert en La Major, op. 80, Suite espanyola per orquestra; per banda Atardeciendo, Cristina (1879), Ronda galante; per veu i piano Dante a Beatrice (1874) i Un sueño de amor (1880) (a "Obres escollides per piano"), Barcarola, Melodía , Arlequin, Pastorale, Gran Habana (1881) (a 12 Composiciones musicales), Una noche en Sevilla (1882), No tuve un pajarillo que me escuchara (1883), Vals boston (1901), ¡Si fuera!..... ¿Se fossi! (versió italiana) (1905), El vals de la vida (1911), Aragón, El fuera, Elena, Esperanza, Espuma de champagne, op. 137, Genizare, op. 148, La confesión, Pastoral; també música de cambra ¡Adiós!, Los pelotaris, Melodia, Mil flores, Tristi amori; més la seva producció més extensa està dedicada al piano Damza americana (de la sarsuela L'Adroguer del Padró) (1874), Las cien donzellas (1874), La tímida, Nocturno ( a Obras escogidas para piano, op 80) (1874), Un brindis (1874), Reina Mercedes (1877), Rey Alfonso (1877), Crisálida y mariposa (vals de saló) (1879), ¡Solo en ti soñaba! (1879), Fantasia nocturno(1881), Colombina, Vals brillante, Polichinela, Arlequin, Gran Marcha i La góndola ( a 12 Composiciones musicales) (1881), Habanera (1881), Les platges de Tossa (1882), Delicias infantiles (dues sèries, i també a 4 mans) (1883), Caricaturas musicales (1884), Araceli (1885), Eddita (fantasia de l'òpra d'Obiols) (1885), Los luchadores (masurca de salò) (1885), Vals de concierto para piano (1885), Serenata española (1890), Jota aragonesa, Capricho español, Rapsodia andaluza (1899), Una perla (masurca de salò) (1899), Aragonesa, op. 148 (1901), Manila (1904), Fantasia española (1905), Los pelotaris (1905), Pavana (1905), Fileuse, morceau de concert pour piano (1908), Fantasia catalana (sobre motius de l'Empordà) (1910), Quiero volar (L'Amour dans les airs) (1910), Elena (vals de la sarsuela Un novio de gancho o Uno por otro) (1911), Los papitachis (1911), Humoresque, morceau de concert (1911), Air de ballet, Alcoi, Alfonso XII, Balada, Bebé, Brisas de España, Brisas gallegas, Brindis, Capricho habanero, Clotilde, op. 110 (vals de saló), Barcarola, Ecos de la Alhambra, op. 113, En el Alcázar, op. 119, Curiosa historia, op. 125, Córdoba, op. 140, Fantasia vascongada, op 154, Dolorosa, op. 159, Danza de muñecas, Dicha completa, El lago, El polichinela, En la pradera, Fantasia árabe, Fantasia española, Fiesta aldeana, Inquietud, Jota aragonesa, La espuma del champagne (vals-boston), La muñeca, La pajarita, La serenata de los gnomos, Le Depart, Le Rendezvous (vals-boston), Melancolia, Mercedes, Mil flores, Niña bonita, Nouvel amour, Polka brillante de salón, Polka mazurca, Printemps d'amour, Promenade, Rapsodia andaluza, Recuerdos de Griñón, Ronda galante, Scherzo gavota, Secretos del aura, Solo en ti soñaba (recitat), Suite española para piano, Tango sevillano, ¿Te gusta la danza?, Trova de amor, Tu ideal, Una noche en Granada, Una noche en Sevilla, Vals, Viva la danza; també va escriure sardanes com A les noies de Tossa (1903), Si'n tenia una escopeta.
Va rebre diversos premis i mencions, com al certamen organitzat per La Crónica al febrer de 1880 amb la seva Fantasía nocturno, la seva obra Esperanza, va mereixer una medalla d'or al concurs convocat per la societat El Iris al 1880.
Vicent Costa i Nogueras va morir a Barcelona el 1919.

Bibliografía:
Gran Enciclopèdia Catalana.- Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona 1976
Diccionari Biogràfic .- Albertí, Editor, Barcelona 1969.
Dietario Musical .- Josep Mª Javaloy - A. Miró i Bachs, Barcelona 1948-50 (Sense editar, dipositat a la biblioteca del Montepío de Maestres Directores-Concertadores de Barcelona) (actualment a l'Associació Musical de Mestres Directors).
Diccionario Biográfico de la Música .- J. Ricart Matas, Editortial Iberia S.A. Barcelona 1986.
Diccionari d'autors de sardanes, de la A a la Z .- Carles Riera i Vinyes, Josep Serracant i Clermont, Josep Ventura i Salarich. Edita SOM, Girona 2002.
Gran Enciclopèdia de la Música.- Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1999.
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (volum IV i IX) .- Edicions 62, Barcelona 1998 i 2003.
(*) Segons el Diccionario Biográfico de la Música .- J. Ricart Matas, Editortial Iberia S.A. Barcelona 1986. Vicent Costa i Noguera va néixer en 1853.