BONAVENTURA DINI i FACCI

Va néixer a El Vendrell (Baix Penedès) el 22 (segons Josep Mª Javaloy) 25 (segons Jaume Carbonell i Goberna) de novembre de 1876. Fou alumne de Carles Casals i Riba (1850-1908), al costat del seus fills Enric i Pau Casals i Defilló amb el que sempre tingué una gran amistat. Desprès es traslladà a Barcelona on estudià el violoncel amb el mestre Josep García i Robles (1835-1910) a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, sent director en Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922) amb el que feu harmonia, contrapunt i fuga, que també li feu de professor així com Vicent Costa i Noguera (1852-1919) (piano). Al 1898, quan comptava 22 anys, ingressà a l'orquestra del Gran Teatre del Liceu, el 1900 seria nomenat professor al Conservatori d'aquest teatre fins al 1909 en que marxà a Milà on residí uns quants anys, durant la seva estança a la ciutat italiana debutà com a tenor a l'òpera Faust, obtenint un important triomf, fins el 1920 en que tornà a Barcelona..
Com a violoncel·lista formà part de grups de cambra al costat d'Enric Granados i Campiña (1867-1916), Joaquim Malats i Miarons (1872-1912) i Matthieu Crickboom (1871-1947), conreà tant la música de cambra com la simfònica, al seu retorn a Barcelona fou reclamat pel seu amic Pau Casals per formar part de la creació de la seva orquestra, en fou concertino de violoncel entre 1920 i 1936, tornant a actuar també a l'orquestra del Gran Teatre de Liceu , de la que en fou solista. Tanmateix actuà sovint, integrant amb d'altres músics, amb orquestres de cambra en cinemes on es projectaven pel·lícules mudes. Formà part de diversos grups de cambra, Quartet de l'Associació Musical, Quartet Crickboom, als festivals de l'Associació Wagneriana amb el seu quartet als cicles dedicats a Beethoven, entre d'altres.
Com a cantant també cal fer esment de la seva intervenció com a tenor a la Novena Simfonia de Beethoven.
També exercí com professor privat. Entre els seus alumnes es compta Josep Raventos i Canals, al Conservatori del Liceu. Així mateix exercí de crític musical.
Com tants d'altres grans músics participà en audicions als cafès, concretament al Condal al costat del pianista Parera, i els violinistes Guerrín i Sánchez Deyà
Va morir a Barcelona el 21 d'abril de 1936.

Bibliografia:

Gran Enciclopèdia de la Música, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2000
Cent Anys de Conservatori .- Xosé Aviñoa, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1986
Diccionari Biogràfic .- Albertí, Editor, Barcelona 1968
Dietario Musical .- Josep Mª Javaloy i A. Miró Bachs, Barcelona 1948-50 (sense editar)
Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana.- Direcció Emilio Casares Rodicio, SGAE, Madrid 1999 (Vol. IV, article signat per Jaume Carbonell i Goberna)
Diccionario Biográfico de la Música .- J. Ricart Matas, Editorial Iberia, S.A., Barcelona 1986
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear ,. Coordinació: Xosè Aviñoa, (Vol. III, Del Romanticisme al Nacionalisme, segle XIX), (Vol. IV, Del Modernisme a la Guerra Civil (1900-1939),
Diccionari (Vol. IX, 2003) Edicions 62, Barcelona 1998
Vibracions (Butlletí de l'Associació Musical de Mestres Directors) Barcelona, Setembre del 2001
Enciclopèdia Catalana (Vol. 6) Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1974
Opera Liceu, una exposició en cinc dies; Museu d'Història de Catalunya, Proa, Barcelona 1997