BARÓ GÜELL, JOSEP

Nascut a Cervià de Ter (Gironès) el 14 de juny del 1891 - Girona 8 de febrer de 1980. Es formà en cercles musicals sardanístics (era instrumentista de clarinet, tenora i piano), ingressant, amb 10 anys, a la Cobla Juvenil Cervianenca, a la Cobla Empordanesa i més tard actuà també amb la Cobla Art Gironí com a instrumentista de tenora i a La Principal de Terrassa.
Tingué per mestres a Antoni Baró, Joan Costa (Panor), Francesc Peric (teoria i clarinet), Enric Oliva (piano), Fèlix Sans (tenora), Antoni Juncà (harmonia i composició).
Tanmateix actuà també amb diverses orquestres com la de Pau Casals, de la que fou tenora solista. Fou el fundador i director de l'Orfeó Cants de Pàtria, la Secció Orfeònica del Centre Moral de Girona, Joventut de Sarrià de Ter, iniciador i sots-director de l'Orquestra Simfònica de Girona; es dedicà a la pedagogia sent professor a diverses escoles de música (fou mestre de Narcís Costa i Horts). La seva passió per les coses ben fetes el portà a recollir instruments, partitures i documents pels pobles on el portaven les seves actuacions i amb tot aquest material recollit al llarg de molts anys li permeté ser l'impulsor de la creació del Museu de la Sardana de Girona (1 de novembre de1961).
És autor de música religiosa, coral i per orquestra de corda, cal destacar les seves peces líriques El misteri de Nadal (estrenada el 1929), Nit d'Orient i Un net dels almogàvers; de les seves sardanes (unes cent vint) podem esmentar La cervianenca la primera, 1914), La colla dels galants (1916), Maig florit, El músic vell, Els arbres de la Devesa saben una cançó?, La filla del marxant, La sardana de l'alcalde, L'enramada, El mirador dels Àngels, Fantasieu, Corranda alada, Sardanistes gironins, La festa del poble, Cançó de l'Empordà, Primavera, Ter i Freser, Una mirada, Flors de lliri, Idil·li a la Font Vella (premi Vicenç Bou 1966), El balcó de l'Escala, La cançó del lladre, Vora la llar (1968), obres per piano com Festa de germanor, Josefina, Lloro, o les obres corals L'aplec de l'ermita, La masia catalana, La sardana santa (sardanes), Cançó de joia (caramella). Fou col·laborador en l'Obra del Cançoner de Catalunya

Bibliografia
Gran Enciclopèdia de la Música .- Enciclopèdia Catalana ( volum I, Oriol Pérez Treviño, II article sobra Narcís Costa i Horts), Barcelona 1999
Diccionari Biogràfic (Apèndix) .- Albertí, Editor, Barcelona 1969.
Diccionari d'autors de sardanes, de la A a la Z .- Carles Riera i Vinyes, Josep Serracant i Clermont, Josep Ventura i Salarich. Edita SOM, Girona 2002.
Gran Enciclopèdia de la Música.- Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1999.
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (volum IV) Dirigit per Xosé Aviñoa.- Edicions 62, Barcelona 1998
Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana (Vol. 3er) dirigida per Emilio Casares Rodicio, Edita: Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), Madrid 1999 (article signat per Emilio Casares)
El cant coral a Catalunya (1891 - 1979) .- Pere Artís i Benach (pròleg d'Oriol Martorell) .- Editorial Barcino (amb la col·laboració de la Fundació Güell i de la Fundació Mª Francesca Roviralta), Barcelona 1980
Revista SOM, Publicació de Cultura Popular Catalana, núm. 213 (Any XXII), Edita: GISC (Grup d'Informadors Sardanistes de Catalunya), Girona 1980

Biografia de Ramon Bartumeus