MARIA TERESA BALCELLS i LLASTARRY

Aquesta excepcional pianista i pedagoga va néixer a Dusfort, petita població de la comarca de l'Anoia, molt propera a la població de Calonge de Segarra, el 20 de desembre de 1912.

De caràcter reservat però amb una gran personalitat i de presència afable i respectuosa. Era filla del fundador de l'afamat Orfeó Gracienc, de Barcelona, Joan Balcells i García (director, compositor, professor de solfeig de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, i principal promotor de la creació de la Germanor d'Orfeons de Catalunya) i de Rosa Llastarry i Balcells. Tingué una germana, l'arpista i professora d'aquest instrument a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, Rosa Balcells, i dos germans, en Joan i en Gaspar (aquest darrer mort en plena joventut). Vivien al carrer Verdi, 108, de l'antiga vila de Gràcia (Barcelona)

De ben petita va demostrar les seves dots de retentiva musical, doncs ja el seu para explica en les seves memòries, que amb cinc anys repetia al piano les peces que havia escoltat assajar als seus progenitors a l'Orfeó.

Inicia els seus estudis musicals a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, significant-se per els bons resultats aconseguits, tant els sis anys de solfeig i teoria (amb tres premis per solfeig i dictat de grau mitjà), com el premi de grau superior en dictat. Com a professor de piano va tenir al mestre Tomàs Buxó i Pujadas.

S'independitza i va a residir al carrer Martí, núm. 2, del mateix barri de Gràcia, on viurà la resta de la seva vida. A les darreries dels anys 30, concretament al 1937, el diumenge 7 de febrer, ja la trobem acompanyat als violinistes Joan A. Bou i Enric Ribó en el concert organitzat per l'Associació d'Estudiants de l'Escola Municipal de Música de Barcelona rebent calorosos elogis de la seva actuació (encara com estudiant), seguidament, el mateix any, la trobem a l'Escola Professional de la Dona acompanyant al tenor Enric Sacristan en un recital de cançons russes.

Serà l'any 1947 que consta com a professora Auxiliar Supernumerària de l'Escola Municipal de Música de Barcelona (com eventual) i el 29 de juliol de 1957 ja com a Ajudant de Curs (amb efectes a partir del 29 de novembre, en que es reconegut el seu ingrés al Conservatori per concurs i amb el número 2) passant posteriorment a ser reconeguda com a Tècnic Mitjà Professional fins la seva jubilació, el 14 d'octubre de 1982.

D'entre els seus deixebles destacats cal nomenar els pianistes Jordi Vilaprinyó (que més tard va ser professor a l'Escola de Música de l'Orfeó Gracienc), Lluís Vidal, Defí Colomè, Mª José Fernández o Mercè Puntí, entre molts d'altres.

       


Maria Teresa Balcells
va ser una pianista acompanyant molt apreciada per totes les primeres figures de l'àmbit musical per la seva seguretat i saber dominar l'art d'acompanyar, la llista seria molt llarga però cal esmentar a cantants com Conxita Badia d'Agustí (amb la que va actuar habitualment), Mercè Plantada, Pura Gómez de Ribó, Francesca Callao, Eva Clemens de Folch, Montserrat Martorell, Mercè Capsir, Mercè Puntí, Eulàlia Gil Pérez ( a la que acompanyà en concerts a Barcelona, Badalona i Santander), Teresa Boldú, Mercè Estrobel, Carme Bas, Rosari Peña de Miralles, Maria Rosa Tió, Roser Prat, Maria Gibert, Gaietà Renom, Manel Ausensi, Raimond Torres, Emili Vendrell, Bartomeu Bardagí, Josep López Esparbé, Enric Sacristan, o instrumentistes com Josep Trotta (violoncel), Joan Carceller (flauta), Rosa Balcells (arpa), els violinistes Joan A. Bau, Enric Ribó, Xavier Montsalvatge, Rafel Ferrer, Lluís Benejam, o al exigent violinista de fama internacional Joan Menén amb el que va fer una "tourné" per Espanya l'any 1942 amb actuacions a Sant Sebastià, Gijón o València, així com artistes internacionals. Sense comptar les seves col·laboracions amb el Quartet Orpheus, Orfeó Atlàntida (les representacions de "La baldufa d'or" del seu pare Joan Balcells amb text d'Ignasi Iglesias), Orfeó Enric Morera o l'Orfeó Gracienc, del que va ser professora auxiliar gairebé tota la seva vida.

Les intèrprets amb les que més havia col·laborat (segons els programes disponible) són les sopranos Conxita Badia, Eulàlia Gil i Mercè Puntí.

De la Maria Teresa Balcells s'ha dit que era una pianista d'exquisida sensibilitat, molt identificada amb els compositors que interpretava i molt segura en les seves actuacions i se'n destaca la seva humilitat i molt especialment el seu amor per la música i el rigor del seu ensenyament. Per aquest motiu era admirada i sol·licitada pels millors intèrprets del seu moment.

Un tret molt important de Maria Teresa Balcells era la seva facilitat per la lectura a vista, del qual quan se l'hi preguntava, humilment contestava "llegir moltes partitures".

Un fet mostra bé aquesta habilitat: Les darreries del mes de desembre 1954 es representà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona "Jeanne d'Arc au bucher" (Joana d'Arc a la foguera) d'Artur Honnerguer. La intèrpret principal era l'actriu de cinema Ingrid Bergman, amb la direcció artística de Roberto Rossellini, i la direcció musical a càrrec del mestre Cèsar Mendoza Lasalle. Durant els assajos de l'Orfeó, previs a la representació, en els que la Maria Teresa acompanyava els números del cor, el mestre Lasalle, es va presentar un dia i va demanar que també toques els fragments corresponents als solistes. Ella mai els havia llegit, donada la seva dificultat i no necessitar-ho, doncs molts d'aquests fragments estaven escrits no en els dos pentagrames usuals al piano, si no en tres. La Maria Teresa es posà a llegir aquella partitura amb tota facilitat deixant meravellats els assistents i sent molt valorada per la Bergman, en Rossellini i el mestre Lasalle. L'èxit de les representacions va fer que s'allarguessin al mes de gener de 1955.

Pel seu temperament afable, sensible i de gran professionalitat, va rebre molts agraïments i reconeixements, com les paraules de Josep Sancho Marraco en l'homenatge rebut per part de l'Orfeó Sarrianenc l'any 1958; les moltes col·laboracions amb el mestre Antoni Coll i Cruells en els actes i concerts que organitzava a Barcelona, Centelles o Sant Just Desvern (Concerts d'estiu), els homenatges rebuts per part de l'Orfeó Gracienc en les seves noces d'argent i les noces d'or agraint la seva feina infatigable com a professora i col·laboradora del mestre Antoni Pérez Simó, al que va fer costat des del primer moment en que va entrar com a director de l'Orfeó Gracienc l'any 1945 (ella formava part, com a professora, de l'Orfeó des del 1933); les paraules per part de Joan Pich Santasusana (el 25 de maig de 1983) referents a la gran tasca docent portada a terme a l'Escola, després Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, al llarg de més de 40 anys ......

Cal esmentar les seves importants col·laboracions en les grans obres interpretades per l'Orfeó Gracienc com són "El Messies" de Händel, (4 de novembre de1950, al Palau de la Música Catalana), "La Passió segons Sant Joan" de J. S. Bach (6 d'abril de 1952, Palau de la Música) "La llegenda de Santa Elisabet" de Franz Liszt (12 d'octubre de 1954, al Palau), "Joana d'Arc a la foguera" d'Artur Honneguer (21 a 26 de desembre de 1954 i 3 de gener de 1955, al Gran Teatre del Liceu), "Cantata de Nadal" d'Antoni Pérez Simó (6 de gener de 1956, a l'Orfeó Gracienc), "Vesperae solemnes de Confesore" de Mozart (1 de novembre de 1956, a l'Orfeó) "Cançó dels pastors" poema nadalenc d'Antoni Pérez Moya per a dos cors, solistes, piano i orgue (Palau de la Música, 28 de desembre de 1958), "La Creació" de Joseph Haydn (10 d'octubre de 1959 al Palau), "Parsifal" de Richard Wagner (al Liceu 1961) dirigint Georges Sebastian, la "Novena Simfonia" de Beethoven (Madrid, març de 1958, dirigint Mendoza Lasalle, i posterorment a Reus dirigint Joan Pich Santasusana), el "Rèquiem alemany" de Brahms (octubre de 1962, al Palau de la Música), "L'Atlàntida" de Manuel de Falla pel Liceu treballada l'any 1963 tot hi que després no es va representar, "Cantata Catalana" d'Antoni Pérez Simó (7 d novembre de 1971 al Palau de la Música), "Goyescas" d'Enric Granados (maig de 1975 al Palau) dirigint l'Antoni Ros Marbà, aquest mateix any "Reserets de Nadal" cantata de Pèrez Simó, "Enigmes" obra simfònico-coral de Ricard Lamote de Grignon (22 i 23 de gener de 1977, al Palau, dirigida per Ros Marbà), la "Simfonia dels Salms" d'Igor Stravinsky al Festival Internacional de Música de Barcelona (8 d'octubre de 1978 a la Parròquia de Santa Tecla, dirigint l'Edmon Colomer) i de la que va rebre molts elogis per part del compositor pel seu treball en la preparació dels assajos conjuntament amb el fill d'Stravinsky al piano a quatre mans, "Romanç de l'ocell enamorat" per cor, conjunt instrumental i orgue, de Josep Mª Roma i la cantata "Rut" d' Antoni Pérez Simó (22 de novembre de 1979, al Palau), o "La baldufa d'or" del seu pare Joan Balcells, que interpretà en diverses ocasions acompanyada al piano a quatre mans pels seu deixeble Jordi Vilaprinyó. A més naturalment de la gran quantitat d'obres de tot tipus que interpretà l'Orfeó al llarg d'aquest anys amb la seva inestimable col·laboració en el treball d'assajos.

L'any 1978 l'Orfeó Gracienc creà una escola de música en el seu propi estatge social, al davant de la qual estaven com a professorat la Maria Teresa i la Rosa Balcells, Josepa Català i l'Antoni Pérez Simó com a director i professor. La Maria Teresa hi formà part fins el curs 1984-85.

També va col·laborar activament en la preparació dels diferents enregistraments discogràfics de l'Orfeó Gracienc, no sols amb els d'obres catalanes i religioses, sinó també amb les diverses sarsueles en que va ser requerit com "La legió d'honor" (1965) de Rafael Martínez Valls, (amb Francesca Callao, Eduard Giménez i Manuel Ausensi, dirigida per Rafael Ferrer), "El pájaro azul" (1972) de Rafel Millan (amb Montserrat Caballé i Vicente Sardinero, dirigida per Benito Lauret), "La villana" d'Amadeu Vives (al mateix any i amb els mateixos intèrprets però amb la direcció d'Enrique García Asensio) i "Cançó d'amor i de guerra" (1974) de Rafael Martínez Valls, amb Montserrat Caballé, Josep Carreras i Vicente Sardinero, dirigits per Antoni Ros Marbà. Cal esmentar l'enregistrament amb el Cor Lo Pom de Flors, de Sant Just Desvern, amb obres de Josep Anselm Clavé, i un altre enregistrament amb la soprano Conxita Badia (no editat) com obsequi d'aniversari a la Sra. Àngels Noble (1963)

Va ser membre del Grup de Divulgació Musical amb els companys Montserrat Carreras, Antoni Coll i Cruells i Jordi Figa. En el concert celebrat el 17 de novembre de 1983 trobem a la Maria Teresa Balcells oferint un concert que va rebre aquests comentaris (transcripció literal):

"El segon concert va ésser confiat a Maria Teresa Balcells; dir que la filla del fundador de l'Orfeó Gracienc, és una musiquasa excel·lent, no és res de nou. Però sí que convé per les noves generacions, saber que ha estat i ho és encara una pianista de categoria indiscutible. Va girar tot Espanya, acompanyant al violinista i fecund compositor Joan Manén, entre altres artistes que li havia confiat l'agència de concerts "Virto", que encara avui comanda la Maria Solanic. Havia acompanyat a Mercè Plantada, cantatriu de temperament i poder de convocatòria que omplenava de gom a gom les sales de concerts. Era la indiscutible acompanyant i amiga de l'extraordinària Conxita Badia, l'estimada intèrpret d'Albéniz, Falla, Granados, Mompou, Montsalvatge, Lamote de Grignon, Pau Casals i també del Mestre Balcells, per les seves col·laboracions amb l'Orfeó Gracienc. Acompanyant també a les veus virils i esplèndides de Raimon Torres i Manuel Ausensi, etc. La seva dedicació a la pedagogia l'apartà del nivell de concert, per lliurar-se de ple al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i a l'Orfeó Gracienc. Ens ha sorprès a tots, que lliure d'obligacions, el seu esperit pletòric de la força de la joventut, de condicions escèniques i de memòria envejable, la condueixi de nou a l'estudi profund i responsable, per oferir-nos, el millor dels seus autors preferits, que són els que mai faltaran a l'univers musical, sense equilibrismes espectaculars, sense oratòries grandiloqüents i rimbombants, sinó tot a contrari, amb musicalitat austera, autèntica, que raja fresca, com l'aigua de la font del bosc, natural. Crec que hem de dir gràcies a l'excel·lent pianista per tant magnífic regal. Hem de constatar que els oients que omplenaven la "Sala Auditòrium", aplaudiren entusiasmats i dempeus per homenatjat a l'artista"

L'any 1985 el Consell Directiu de l'Orfeó Gracienc la nomenà Soci de Mèrit de l'Orfeó. L'artista, a la seva vellesa, va quedar cega, com el seu pare i la seva germana i va morir a Barcelona el 6 de desembre de 1999, li faltaven 14 dies per complir els 87 anys. Està enterrada al Cementiri de Les Corts, de Barcelona.