Inici

       

AGUSTÍ COHÍ GRAU

Neix a El Vendrell el 10 de juny de 1921 al si d'una família d'artistes, els seus estudis musicals els va iniciar amb la seva mare i posteriorment amb el mestre Pau Gomis. El 1927 és trasllada amb la seva família a Barcelona icomença els estudis de violí amb Santiago Burgués, l'any 1931 forma part del Cor infantil de l'Orfeó Català, sent solista de la secció de nois i per consell del Mestre Lluís Millet ingressa al l'Escola Municipal de Música on estudiarà teoria i solfeig amb Joaquim Salvat, el violí amb l'Eduard Toldrà i harmonia amb en Joaquim Zamacois, així com un temps amb Jaume Pahissa.

Amb tretze anys es nomenat director musical de l'Escola de la Sagrada Família, en la que ell estudiava, i es fa càrrec de 70 alumnes, d'aquesta fita es dedicarà a l'ensenyament.

L'any 1936, per motiu de la guerra civil, torna al Vendrell, és quan compon les seves primeres obres, al 39 fa de mestre de capella i organista de la parròquia de Sant Salvador, escriu una cinquantena d'obres religioses i dues misses; al Vendrell restarà fins al 1944 que torna a Barcelona i ingressa a la Cobla Albert Martí (com a trombó) i escriu la seva primera sardana Buscant un amor; la seva producció de sardanes es de més de vuitanta i passen de 800 els ballets instrumentats o de producció pròpia que integren el repertori de la majoria dels Esbarts de Catalunya.

El Metre Cohí Grau ha tingut un principal interès en la docència i ha estat professor de música a l'Institut Balmes, al col·legi Sant Ignasi de Sarrià i a les Escoles del Metro, elaborant una pedagogia especial per divulgar i fer estimar la música als infants. Durant deu anys va dirigir els festivals de música, que se celebraven a diferents ciutats espanyoles amb alumnes d'institut i que agrupaven a 1.400 cantaires més l'orquestra simfònica.

La direcció ha estat una altra de les seves passions, així l'any 1957 es posa al davant de l'Orquestra Simfònica Estela (que dirigeix durant més de quaranta anys, fins al 1997) amb el propòsit de formar instrumentistes per nodrir el camp professional, per les seves mans han passat músics de fama contrastada com en Salvador Brotons o l'Edmond Colomer per citar-ne sols uns noms; al font de l'orquestra, la més important de caire amateur en aquell moment de l'estat espanyol, va fer conèixer obres de forces compositors novells. Habitualment col·labora amb la direcció de la Banda Municipal de Barcelona. Altre camp de la direcció ha estat el del món coral, ha estat al front de cors com Mestre Tomás, Sant Medir (al barri de la Bordeta, també fundat per ell), Orfeó Canigó, Les Flors de Maig i sub-director de l'Orfeó Gracienc, al costat del seu amic de la joventut el mestre Antoni Pérez Simó.

Com a compositor, amb una facilitat increïble per l'harmonització, ha escrit i instrumentat obres de tots el gèneres musicals; per cobla Buscant un amor, Maria Carme, Teresa, A l'Albert Martí, Te la mereixes, L'ermita de la Roca, Poblet (també per banda), Festes de Roda, Begurenca, Nimfes del Ter, Capvespre a Lleida (1990), Buscant la llum (1952), Edelweis (1997), Montmell (1999), El parc del Pescador (1999), Ametller florit (2000), Soc del Vendrell, El fill emigrant, o la trilogia dedicada a les Illes Canàries amb motiu del primer aplec celebrat a les illes al 1974, Canàries, L'aplec de les Canàries i Sardanes a Canàries, Buscant la llum (per a dues cobles); també ha escrit per cobla i diversos instrument com el Concert per a violí i cobla (1984), executat al Palau de la Música Catalana i per TV3; dels més de 800 ballets catalans instrumentats o de producció pròpia destacarem, El celler (1968), Arrels vendrellenques, El Vendrell, o L'envelat. Abans, però, i copsant una idea del violoncel·lista Miquel Pujol escriví 16 composicions per a violoncel i cobla, preferentment sobre motius populars; Concert per a violoncel i cobla (2001), Concert per a saxo tenor i cobla (també per banda); simfònica Petits full de la vida, Margarideta i el tambor, El follet enjogassat, Ocells de bosc (per a flauta i orquestra), Suite claveriana (també per banda, va ser un encàrrec de la Federació de Cors de Clavé, estrenada, sota la seva direcció, l'any 1975); Valsos romàntics, Monistrol, Festa de Sant Sebastià, Diàlegs, Costa Daurada, Nits d'estiu, Cinc cançons catalanes per a violoncel i orquestra, La Patum, Pregària sense paraules (per a violoncel i orquestra), ha inclòs en moltes ocasions els instruments de la cobla en les seves obres simfòniques; "lied" Vindria, vindré, Cançó de bressol (2), Cap al tard, Nana gitana; tres cicles de cançons amb text de Núria Delmases; obres líriques, El timbaler del Bruc, La polka roja (enregistrades en CD), Me quiero casar contigo, Pan, amor y melodias, i l'òpera Nausica (amb text del poeta Lluís Gassó i Carbonell, estrenada en versió concert el 1965 al Teatre del Price, de Barcelona); per coral Xiula xiulant, Tu ets el rei de la festa, Coixí blaníssim d'amor, Nit de Nadal (sardana nadalenca), Caramelles, Idil·li muntanyenc, Vers la calma, Cançó d'hivern, A una terra, dansa bella, diversos himnes (com el dedicat al Castellet de Perpinyà), De profundis (que va ser escollida per cantar-la a Ràdio Vaticà per l'Orfeó Gracienc en la seva visita a aquesta emissora, i gran quantitat d'harmonitzacions de cançons populars de totes les regions, així com obres per a cor i orquestra (o també per banda) Advocació nova a Sant Salvador, Ali Bey. Per commemorar l'any Clavé la Federació de Cors de Clavé li encarregà la instrumentació per banda de les corals La Font del Roure, A Montserrat i Turbonada d'estiu (fragment de la obra Una fontada), totes elles del Mestre Josep Anselm Clavé, així com la instrumentació per cobla del cor Salut als cantors, d'Ambròs Thomas, Del seu repertori religiós destacarem 5 misses, diverses Ave Maria, ofertoris per a orgue, Improperis de Divendres Sant, Motets, Goigs; instrumentacions de la Missa de glòria, d'en Rodríguez Roses, O sacrum convivium, d'Àngel Obiols, Cantada de Nadal, de Francesc Pujol.

El mes de novembre de 2005 va veure la llum el Concert per a cobla i orquestra simfònica, que estrenarà l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat sota la direcció de Josep Ferré.

Ell mateix reconeix la influència que a exercit Richard Strauss en la seva manera d'instrumentar, i defineix que la seva pròpia música pertany a una corrent que participa tant de la música clàssica com de la contemporània dins de la tradició de la música descriptiva.

Des de l'any 1988 es president i co-fundador de l'Associació Musical de Mestres Directors de Catalunya.
Ha rebut diversos homenatges com el que li va fer l'SGAE, de Barcelona (2002), o el de la seva ciutat nadiua El Vendrell (2004), l'i ha estat concedida la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya (2004), el "Guardó Felip Pedrell" de l'Associació Musical de Mestres Directors (2011).

Des del 2009 va instituir una beca anual d'estudis al Conservatori Pau Casals de El Vendrell.

El 2011 organitzà, amb l'Associció Musical de Mestres Directors el "Premi Agustí Cohí Grau per a joves violinistes" guanyat pel jove instrumentista Guillem Erando i Simón.

Mort a Barcelona el 9 de març de 2012 i enterrat al Cementiri de Les Corts de la Ciutat Comtal.

Bibliografia:
Gran Enciclopèdia Catalana (Vol. 5è).- Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona 1973
Diccionari Biogràfic .- Albertí, Editor, Barcelona 1969.
Diccionari d'autors de sardanes, de la A a la Z .- Carles Riera i Vinyes, Josep Serracant i Clermont, Josep Ventura i Salarich. Edita SOM, Girona 2002.
Gran Enciclopèdia de la Música.- Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1999.
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (volum V, VI i IX) .- Edicions 62, Barcelona 2001, 2002 i 2003.
Diari del Baix Penedès, març 2004
Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana (Vol. 3er) dirigida per Emilio Casares Rodicio, Edita: Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), Madrid 1999 (article signat per Javier Arias Bal)
Informació al fullet explicatiu del Cd "Agustí Cohí Grau, obres simfòniques per a cobla", en motiu del seu 80è aniversari (2001)