AGUSTÍ COHÍ GRAU
Neix a El Vendrell el 10 de juny de 1921 al si d'una
família d'artistes, els seus estudis musicals els va iniciar amb la
seva mare i posteriorment amb el mestre Pau Gomis. El 1927 és
trasllada amb la seva família a Barcelona icomença els estudis
de violí amb Santiago Burgués, l'any 1931 forma part
del Cor infantil de l'Orfeó Català, sent solista de la
secció de nois i per consell del Mestre Lluís Millet
ingressa al l'Escola Municipal de Música on estudiarà
teoria i solfeig amb Joaquim Salvat, el violí amb l'Eduard
Toldrà i harmonia amb en Joaquim Zamacois, així com
un temps amb Jaume Pahissa.
Amb tretze anys es nomenat director musical de l'Escola de la Sagrada Família,
en la que ell estudiava, i es fa càrrec de 70 alumnes, d'aquesta fita
es dedicarà a l'ensenyament.
L'any 1936, per motiu de la guerra civil, torna al Vendrell, és quan
compon les seves primeres obres, al 39 fa de mestre de capella i organista
de la parròquia de Sant Salvador, escriu una cinquantena d'obres
religioses i dues misses; al Vendrell restarà fins al 1944 que torna
a Barcelona i ingressa a la Cobla Albert Martí (com a
trombó) i escriu la seva primera sardana Buscant un amor; la seva producció
de sardanes es de més de vuitanta i passen de 800 els ballets instrumentats
o de producció pròpia que integren el repertori de la majoria
dels Esbarts de Catalunya.
El Metre Cohí Grau ha tingut un principal interès en la docència
i ha estat professor de música a l'Institut Balmes, al col·legi
Sant Ignasi de Sarrià i a les Escoles del Metro, elaborant
una pedagogia especial per divulgar i fer estimar la música als infants.
Durant deu anys va dirigir els festivals de música, que se celebraven
a diferents ciutats espanyoles amb alumnes d'institut i que agrupaven a 1.400
cantaires més l'orquestra simfònica.
La direcció ha estat una altra de les seves passions, així l'any
1957 es posa al davant de l'Orquestra Simfònica Estela (que
dirigeix durant més de quaranta anys, fins al 1997) amb el propòsit
de formar instrumentistes per nodrir el camp professional, per les seves mans
han passat músics de fama contrastada com en Salvador Brotons
o l'Edmond Colomer per citar-ne sols uns noms; al font de l'orquestra,
la més important de caire amateur en aquell moment de l'estat espanyol,
va fer conèixer obres de forces compositors novells. Habitualment col·labora
amb la direcció de la Banda Municipal de Barcelona. Altre camp
de la direcció ha estat el del món coral, ha estat al front
de cors com Mestre Tomás, Sant Medir (al barri de la Bordeta,
també fundat per ell), Orfeó Canigó, Les Flors
de Maig i sub-director de l'Orfeó Gracienc, al costat del
seu amic de la joventut el mestre Antoni Pérez Simó.
Com a compositor, amb una facilitat increïble per l'harmonització,
ha escrit i instrumentat obres de tots el gèneres musicals; per cobla
Buscant un amor, Maria Carme, Teresa,
A l'Albert Martí, Te la mereixes, L'ermita
de la Roca, Poblet (també per banda), Festes
de Roda, Begurenca, Nimfes del Ter, Capvespre
a Lleida (1990), Buscant la llum (1952), Edelweis
(1997), Montmell (1999), El parc del Pescador
(1999), Ametller florit (2000), Soc del Vendrell,
El fill emigrant, o la trilogia dedicada a les Illes Canàries
amb motiu del primer aplec celebrat a les illes al 1974, Canàries,
L'aplec de les Canàries i Sardanes
a Canàries, Buscant la llum (per a dues cobles);
també ha escrit per cobla i diversos instrument com el Concert
per a violí i cobla (1984), executat al Palau de la Música
Catalana i per TV3; dels més de 800 ballets catalans
instrumentats o de producció pròpia destacarem, El celler
(1968), Arrels vendrellenques, El Vendrell, o
L'envelat. Abans, però, i copsant una idea del violoncel·lista
Miquel Pujol escriví 16 composicions per a violoncel
i cobla, preferentment sobre motius populars; Concert per a violoncel
i cobla (2001), Concert per a saxo tenor i cobla (també
per banda); simfònica Petits full de la vida, Margarideta
i el tambor, El follet enjogassat, Ocells de bosc
(per a flauta i orquestra), Suite claveriana (també per
banda, va ser un encàrrec de la Federació de Cors de Clavé,
estrenada, sota la seva direcció, l'any 1975); Valsos romàntics,
Monistrol, Festa de Sant Sebastià, Diàlegs,
Costa Daurada, Nits d'estiu, Cinc
cançons catalanes per a violoncel i orquestra, La Patum,
Pregària sense paraules (per a violoncel i orquestra), ha inclòs
en moltes ocasions els instruments de la cobla en les seves obres simfòniques;
"lied" Vindria, vindré, Cançó
de bressol (2), Cap al tard, Nana gitana;
tres cicles de cançons amb text de Núria Delmases; obres
líriques, El timbaler del Bruc, La polka roja
(enregistrades en CD), Me quiero casar contigo,
Pan, amor y melodias, i l'òpera Nausica
(amb text del poeta Lluís Gassó i Carbonell, estrenada
en versió concert el 1965 al Teatre del Price, de Barcelona);
per coral Xiula xiulant, Tu ets el rei de la festa,
Coixí blaníssim d'amor, Nit de Nadal
(sardana nadalenca), Caramelles, Idil·li muntanyenc,
Vers la calma, Cançó d'hivern, A
una terra, dansa bella, diversos himnes (com el dedicat al Castellet
de Perpinyà), De profundis (que va ser escollida
per cantar-la a Ràdio Vaticà per l'Orfeó Gracienc
en la seva visita a aquesta emissora, i gran quantitat d'harmonitzacions de
cançons populars de totes les regions, així com obres per a
cor i orquestra (o també per banda) Advocació nova a Sant
Salvador, Ali Bey. Per commemorar l'any Clavé
la Federació de Cors de Clavé li encarregà la instrumentació
per banda de les corals La Font del Roure, A Montserrat
i Turbonada d'estiu (fragment de la obra Una fontada),
totes elles del Mestre Josep Anselm Clavé, així com la
instrumentació per cobla del cor Salut als cantors, d'Ambròs
Thomas, Del seu repertori religiós destacarem 5 misses, diverses
Ave Maria, ofertoris per a orgue, Improperis de Divendres
Sant, Motets, Goigs; instrumentacions de la Missa de glòria,
d'en Rodríguez Roses, O sacrum convivium, d'Àngel
Obiols, Cantada de Nadal, de Francesc Pujol.
El mes de novembre de 2005 va veure la llum el Concert per a cobla i
orquestra simfònica, que estrenarà l'Orquestra
Simfònica de Sant Cugat sota la direcció de Josep
Ferré.
Ell mateix reconeix la influència que a exercit Richard Strauss
en la seva manera d'instrumentar, i defineix que la seva pròpia música
pertany a una corrent que participa tant de la música clàssica
com de la contemporània dins de la tradició de la música
descriptiva.
Des de l'any 1988 es president i co-fundador de l'Associació Musical
de Mestres Directors de Catalunya.
Ha rebut diversos homenatges com el que li va fer l'SGAE, de Barcelona
(2002), o el de la seva ciutat nadiua El Vendrell (2004), l'i ha estat
concedida la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya
(2004), el "Guardó Felip Pedrell" de l'Associació
Musical de Mestres Directors (2011).
Des del 2009 va instituir una beca anual d'estudis al Conservatori Pau Casals de El Vendrell.
El 2011 organitzà, amb l'Associció Musical de Mestres Directors el "Premi Agustí Cohí Grau per a joves violinistes" guanyat pel jove instrumentista Guillem Erando i Simón.
Mort a Barcelona el 9 de març de 2012 i enterrat
al Cementiri de Les Corts de la Ciutat Comtal.
Bibliografia:
Gran Enciclopèdia Catalana (Vol. 5è).- Enciclopèdia
Catalana S.A. Barcelona 1973
Diccionari Biogràfic .- Albertí, Editor, Barcelona
1969.
Diccionari d'autors de sardanes, de la A a la Z .- Carles Riera
i Vinyes, Josep Serracant i Clermont, Josep Ventura i
Salarich. Edita SOM, Girona 2002.
Gran Enciclopèdia de la Música.- Enciclopèdia
Catalana S.A., Barcelona 1999.
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (volum
V, VI i IX) .- Edicions 62, Barcelona 2001, 2002 i 2003.
Diari del Baix Penedès, març 2004
Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana
(Vol. 3er) dirigida per Emilio Casares Rodicio, Edita: Sociedad General
de Autores y Editores (SGAE), Madrid 1999 (article signat per Javier Arias
Bal)
Informació al fullet explicatiu del Cd "Agustí Cohí
Grau, obres simfòniques per a cobla", en motiu del seu 80è
aniversari (2001)